El museu com a pretext

El museu com a pretext 

Del 17 de novembre de 2011 al 15 de gener de 2012. Museu d’Art Jaume Morera. http://mmorera.paeria.es/

Espectre ( segon intent ). Jordi Mitjà, 2010

 

El museu com a pretext

Del 17 de novembre de 2011 al 15 de gener de 2012
Museu d’Art Jaume Morera, Lleida

Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Museu de l’Empordà i Museu d’Art Jaume Morera.
Comissariat: Anna Capella i Cristina Masanés

En el marc del programa Cultura en Gira del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, aquesta exposició, comissariada per Anna Capella i Cristina Masanés i produïda pel Museu de l’Empordà de Figueres, reuneix l’obra de vuit artistes contemporanis que pertanyen a diferents àmbits geogràfics i culturals i que tenen en comú l’anàlisi del concepte de museu com a tema de representació artística. En aquest sentit, els treballs de Hans-Peter Feldmann, Edi Hirose, Candida Höfer, Jordi Mitjà, Perejaume, Jaume Pitarch, Araya Rasdjarmrearnsook i Eulàlia Valldosera reflexionen sobre el museu com a contenidor d’art i d’història en una mostra concebuda amb la intenció de proporcionar un efecte mirall sobre la pròpia idea de l’art i la funció dels museus.

Podem afirmar, sens dubte, que el museu és la institució que ha articulat la tradició artística moderna i també contemporània. Però el museu no és només l’edifici, ni tan sols la col·lecció d’obres que aquest conté, sinó un potent generador de l’imaginari col·lectiu que configura el relat de l’art. És també una arquitectura de l’espai, una il·luminació i unes zones mortes, unes orientacions informatives, uns professionals i uns visitants o receptors d’aquesta factoria de relats visuals. El museu té una marcada condició narrativa i, en visitar-lo, una ruta explícita guia la nostra mirada. Una ruta física per l’espai que ens diu allà on passen les coses i on cal mirar, però també una ruta simbòlica pel passat i present de la cultura. En aquest sentit, la simple selecció d’unes obres imposa una traçabilitat o un relat que fixa, alhora, unes jerarquies. I així, el mateix codi de visibilitat que és el museu també marca silencis i ens diu quins angles de la mirada (i de la història) podem estalviar.
Un gruix de les pràctiques artístiques contemporànies indaga en aquesta dialèctica. El museu com a pretext en reuneix algunes de destacades. Aquesta exposició aplega algunes de les creacions d’artistes de diferents generacions i contextos culturals que reinterpreten la idea de museu. Amb codis diversos i posant l’accent en un element o un altre, deixen de concentrar-se en el contingut evident del museu per posar en joc la seva semiòtica i estructura ocultes.

D’aquesta manera, temes de debat recurrent per part de la comunitat artística com la sacralitat de l’obra d’art, el mite de l’autoria, els punts cecs, allò que mai no es mostra, les reflexions entorn del museu com a continent, la voluntat d’alguns creadors que pugna per expandir el museu fora dels seus límits físics, la construcció de discurs, la mirada dels professionals que en tenen cura i els destinataris d’aquesta caixa gegantina que, de simple marc, s’ha convertit en objecte d’art, són presents en aquesta mostra a través de les propostes dels creadors que hi participen.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: