Monument. Lladres de filferro

Jordi Mitjà, 2012
Espai 13. Fundació Joan Miró. Barcelona
Fotografia: Pere Pratdesaba

Monument. Lladres de filferro suposa un assaig expositiu basat en la combinació de tres elements: les pràctiques de l’outsider art, els rituals de la cultura popular i l’escultura catalana del segle xx. Jordi Mitjà pren com a punt de partida la demolició recent del parc de Can Sis Rals d’Argelaguer, a la comarca de la Garrotxa, portada a terme per Josep Pujiula, el que fou el seu constructor al llarg de més de trenta anys i clar exponent de l’art marginal a Catalunya.

A Monument. Lladres de filferro, l’artista realitzarà un conjunt escultòric específic per a l’Espai 13. Aprofitant materials de rebuig i de construcció recuperats, Mitjà construirà un “atelier” que servirà al mateix temps d’espai de treball i d’espai expositiu. Un lloc en contínua evolució centrat en tres espais concrets: un mur de construcció artesanal, una tarima i un espai aïllat i inaccessible per al públic.

El museu com a pretext 

Del 17 de novembre de 2011 al 15 de gener de 2012. Museu d’Art Jaume Morera. http://mmorera.paeria.es/

Espectre ( segon intent ). Jordi Mitjà, 2010

 

El museu com a pretext

Del 17 de novembre de 2011 al 15 de gener de 2012
Museu d’Art Jaume Morera, Lleida

Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Museu de l’Empordà i Museu d’Art Jaume Morera.
Comissariat: Anna Capella i Cristina Masanés

En el marc del programa Cultura en Gira del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, aquesta exposició, comissariada per Anna Capella i Cristina Masanés i produïda pel Museu de l’Empordà de Figueres, reuneix l’obra de vuit artistes contemporanis que pertanyen a diferents àmbits geogràfics i culturals i que tenen en comú l’anàlisi del concepte de museu com a tema de representació artística. En aquest sentit, els treballs de Hans-Peter Feldmann, Edi Hirose, Candida Höfer, Jordi Mitjà, Perejaume, Jaume Pitarch, Araya Rasdjarmrearnsook i Eulàlia Valldosera reflexionen sobre el museu com a contenidor d’art i d’història en una mostra concebuda amb la intenció de proporcionar un efecte mirall sobre la pròpia idea de l’art i la funció dels museus.

Podem afirmar, sens dubte, que el museu és la institució que ha articulat la tradició artística moderna i també contemporània. Però el museu no és només l’edifici, ni tan sols la col·lecció d’obres que aquest conté, sinó un potent generador de l’imaginari col·lectiu que configura el relat de l’art. És també una arquitectura de l’espai, una il·luminació i unes zones mortes, unes orientacions informatives, uns professionals i uns visitants o receptors d’aquesta factoria de relats visuals. El museu té una marcada condició narrativa i, en visitar-lo, una ruta explícita guia la nostra mirada. Una ruta física per l’espai que ens diu allà on passen les coses i on cal mirar, però també una ruta simbòlica pel passat i present de la cultura. En aquest sentit, la simple selecció d’unes obres imposa una traçabilitat o un relat que fixa, alhora, unes jerarquies. I així, el mateix codi de visibilitat que és el museu també marca silencis i ens diu quins angles de la mirada (i de la història) podem estalviar.
Un gruix de les pràctiques artístiques contemporànies indaga en aquesta dialèctica. El museu com a pretext en reuneix algunes de destacades. Aquesta exposició aplega algunes de les creacions d’artistes de diferents generacions i contextos culturals que reinterpreten la idea de museu. Amb codis diversos i posant l’accent en un element o un altre, deixen de concentrar-se en el contingut evident del museu per posar en joc la seva semiòtica i estructura ocultes.

D’aquesta manera, temes de debat recurrent per part de la comunitat artística com la sacralitat de l’obra d’art, el mite de l’autoria, els punts cecs, allò que mai no es mostra, les reflexions entorn del museu com a continent, la voluntat d’alguns creadors que pugna per expandir el museu fora dels seus límits físics, la construcció de discurs, la mirada dels professionals que en tenen cura i els destinataris d’aquesta caixa gegantina que, de simple marc, s’ha convertit en objecte d’art, són presents en aquesta mostra a través de les propostes dels creadors que hi participen.

statement

El treball de Jordi Mitjà, formalment heterogeni, ple de contingut i crítica social, a la vegada sensible i poètic, troba les seves fonts en imatges de la vida quotidiana que l’artista registra contínuament. Col·lecciona experiències, imatges, inventa situacions, i proposa accions per examinar les reaccions humanes més simples en front a situacions imprevistes. Extreu i inventa a partir de la realitat, bé a través d’un tractament fílmic, bé creant objectes, les seves propostes susciten qüestions sobre l’individu, els comportaments socials i l’art.

_

The work of Jordi Mitjà, formally heterogeneous, full of social content and criticism, sensitive and poetic at a time, finds its sources on everyday real life images which he registers restlessly. He collects experiences, objects, invents situations and confronts actions to examine the most simple human reactions to given unexpected situations. He extracts and reinvents from reality either through a  documentary approach or creating his own objects, his own actions and raises questions about art, human, politics and social behaviour.

_

Autorretrat. Jordi Mitjà, 2011.